Difference between revisions of "About"

From queeringdamage.hangar.org
Jump to: navigation, search
([CAT])
(5 intermediate revisions by the same user not shown)
Line 1: Line 1:
 
Collaborative workshop with Helen Pritchard, Jara Rocha and Laura Benítez in the framework of the Biennal del Pensament.
 
Collaborative workshop with Helen Pritchard, Jara Rocha and Laura Benítez in the framework of the Biennal del Pensament.
  
'''[CAST]'''
+
(ENG + CAT below)
 +
 
 +
== '''[CAST]''' ==
 +
 
  
 
A medida que los organismos genéticamente modificados “diseñados” como componentes informáticos se inscriben en los devenires ambientales de la remediación, y proliferan nuestras salvajes fantasías de (micro)bio-analítica generando capital vivo, los enredos tecno-ambientales y sus ficciones políticas están invocando prácticas a la escala del “hacer-mundo”. La computación ambiental y su producción de nuevos arreglos ecológicos se extiende mucho más allá del laboratorio -explotando intensivamente las labores vivas y las fricciones de animales y organismos no humanos a través de prácticas afectivas, semióticas y materiales cada vez más aceleradas-. Nuestras co-composiciones/devenires tanto con internet como con otras redes y/o dispositivos digitales se enredan cada vez más en nuestros “nosotres” no-locales. Estas escenas explotan organismos no humanos para sostener modos particulares de vida; sin embargo, estas explotaciones también crean oportunidades para reparaciones y para la impugnación creativa – ¡lo que provoca la urgencia de queerificar los “cómo se hace”! Nuestro reto colectivo es que la tecnociencia queer no es lo suficientemente queer como práctica de investigación y necesita sacarse del medio algunas antroponormatividades. ¿Cómo podemos generar caminos que nos lleven más allá de las narrativas reparadoras o de la utopía benévola hacia una vida más que humana?
 
A medida que los organismos genéticamente modificados “diseñados” como componentes informáticos se inscriben en los devenires ambientales de la remediación, y proliferan nuestras salvajes fantasías de (micro)bio-analítica generando capital vivo, los enredos tecno-ambientales y sus ficciones políticas están invocando prácticas a la escala del “hacer-mundo”. La computación ambiental y su producción de nuevos arreglos ecológicos se extiende mucho más allá del laboratorio -explotando intensivamente las labores vivas y las fricciones de animales y organismos no humanos a través de prácticas afectivas, semióticas y materiales cada vez más aceleradas-. Nuestras co-composiciones/devenires tanto con internet como con otras redes y/o dispositivos digitales se enredan cada vez más en nuestros “nosotres” no-locales. Estas escenas explotan organismos no humanos para sostener modos particulares de vida; sin embargo, estas explotaciones también crean oportunidades para reparaciones y para la impugnación creativa – ¡lo que provoca la urgencia de queerificar los “cómo se hace”! Nuestro reto colectivo es que la tecnociencia queer no es lo suficientemente queer como práctica de investigación y necesita sacarse del medio algunas antroponormatividades. ¿Cómo podemos generar caminos que nos lleven más allá de las narrativas reparadoras o de la utopía benévola hacia una vida más que humana?
Line 14: Line 17:
 
[[File:Damaged lake.jpg]]
 
[[File:Damaged lake.jpg]]
  
'''[ENG]'''
+
== '''[ENG]''' ==
  
 
As genetically engineered organisms “designed” as computer components are enrolled into environmental becomings of remediation, and our wild fantasies of (micro)bio-analytics generating lively capital proliferate, technoenvironmental entanglements and their political fictions are invoking practices at a worldmaking scale. Envirocomputing and its production of new ecological arrangements stretches far out beyond the lab –exploiting intensively the lively labours and frictions of nonhuman animals and organisms through ever-accelerating affective, semiotic and material practices.Our co-compositions/becoming-with both the internet and other digital informational networks and/or devices are ever more entangled strongly in our situated nonlocal “we”s. These scenes exploit nonhuman organisms to sustain particular modes of living, however these exploitations also create opportunities for reparations and for creative contestation–provoking an urgency to queer the how-tos! Our collective challenge is that queer technoscience is nowhere near queer enough as a research practice and needs some anthronormativies radically taken apart from itself.
 
As genetically engineered organisms “designed” as computer components are enrolled into environmental becomings of remediation, and our wild fantasies of (micro)bio-analytics generating lively capital proliferate, technoenvironmental entanglements and their political fictions are invoking practices at a worldmaking scale. Envirocomputing and its production of new ecological arrangements stretches far out beyond the lab –exploiting intensively the lively labours and frictions of nonhuman animals and organisms through ever-accelerating affective, semiotic and material practices.Our co-compositions/becoming-with both the internet and other digital informational networks and/or devices are ever more entangled strongly in our situated nonlocal “we”s. These scenes exploit nonhuman organisms to sustain particular modes of living, however these exploitations also create opportunities for reparations and for creative contestation–provoking an urgency to queer the how-tos! Our collective challenge is that queer technoscience is nowhere near queer enough as a research practice and needs some anthronormativies radically taken apart from itself.
Line 25: Line 28:
 
It will happen in English
 
It will happen in English
  
https://hangar.org/en/recerca/noticies/workshop-collaboratiu-amb-helen-pritchard-jara-rocha-i-laura-benitez/
 
  
 +
--[[File:Frozenembryos-520157312.jpg]]
 +
 +
== '''[CAT]''' ==
 +
 +
A mesura que els organismes genèticament modificats “dissenyats” com a components informàtics s’inscriuen en els esdevenirs ambientals de la remediació, i proliferen les nostres salvatges fantasies de (micro)*bio-analítica generant capital viu, els tripijocs tecno-ambientals i les seves ficcions polítiques estan invocant pràctiques a l’escala del “fer-món”. La computació ambiental i la seva producció de nous arranjaments ecològics s’estén molt més allà del laboratori -explotant intensivament les labors vives i les friccions d’animals i organismes no humans a través de pràctiques afectives, semiòtiques i materials cada vegada més accelerades-. Les nostres co-composicions/esdevenirs tant amb internet com amb altres xarxes i/o dispositius digitals s’embullen cada vegada més en els nostres “nosaltres” no-locals. Aquestes escenes exploten organismes no humans per sostenir maneres particulars de vida; no obstant això, aquestes explotacions també creen oportunitats per a reparacions i per a la impugnació creativa – el que provoca la urgència de queerificar els “com es fa”! El nostre repte col·lectiu és que la tecnociència queer no és prou queer com a pràctica de recerca i necessita treure’s del mig algunes antroponormativitats.
 +
 +
En un taller d’un dia, ens reunirem temporalment per indagar plegades sobre el potencial analític queer de la tecnologia microbiana, animal, vegetal, mineral i cosmològica, situant-nos en aquestes escenes mundanes i seductores — prendrem el taller com una invitació a considerar aquestes labors i imaginar una vida col·lectiva diferent. Reflexionarem sobre les possibilitats i limitacions de la informàtica; i prendrem seriosament les forces afectives de màquines i animals no humans. Ens preguntem com podríem desplegar teories queer que es refereixen lesions no només a persones sinó a conjunts més que humans per considerar els danys compartits per humans i no humans? Com podem generar camins que ens portin més enllà de les narratives reparadores o de la utopia benèvola cap a una vida més que humana?
 +
 +
Busquem dotar-nos d’un “fer” queer en entorns computacionals sinistres i en lloc de centrar-nos en el co-florida d’éssers humans i no humans, proposem parar esment als danys, lesions, sofriments i limitacions que s’imposen a les possibilitats de la vida i que es produeixen a través de la informàtica i les technociencias. Si ens centrem en una genealogia de lesions en els estudis queer, podem reconèixer la voluntat d’investigar aspectes més foscos de l’experiència? Com podríem redirigir les friccions de la tecnociència “queer” com alguna cosa que es relaciona amb la poderosa negativitat de queer com una forma de política punk en lloc d’un límit establert o centrar-se en les pràctiques sexuals de cossos ontològicament segurs i essencialment fixos? Aquest taller es proposa, per tant, com una composició col·lectiva de “com fer” recerca parcialment reparadora, sense garantia!!. El taller serà absolutament depenent dels danys i dificultats metodològiques que cada participant porti amb si mateixa.
 +
 +
Aquest taller és Anti-Copyright
 +
Succeirà en anglès
 +
 +
[[File:Cosmicrays1.gif]]
  
--[[File:Frozenembryos-520157312.jpg]]
+
+ info ->
 +
https://hangar.org/en/recerca/noticies/workshop-collaboratiu-amb-helen-pritchard-jara-rocha-i-laura-benitez/

Revision as of 15:28, 24 October 2018

Collaborative workshop with Helen Pritchard, Jara Rocha and Laura Benítez in the framework of the Biennal del Pensament.

(ENG + CAT below)

[CAST]

A medida que los organismos genéticamente modificados “diseñados” como componentes informáticos se inscriben en los devenires ambientales de la remediación, y proliferan nuestras salvajes fantasías de (micro)bio-analítica generando capital vivo, los enredos tecno-ambientales y sus ficciones políticas están invocando prácticas a la escala del “hacer-mundo”. La computación ambiental y su producción de nuevos arreglos ecológicos se extiende mucho más allá del laboratorio -explotando intensivamente las labores vivas y las fricciones de animales y organismos no humanos a través de prácticas afectivas, semióticas y materiales cada vez más aceleradas-. Nuestras co-composiciones/devenires tanto con internet como con otras redes y/o dispositivos digitales se enredan cada vez más en nuestros “nosotres” no-locales. Estas escenas explotan organismos no humanos para sostener modos particulares de vida; sin embargo, estas explotaciones también crean oportunidades para reparaciones y para la impugnación creativa – ¡lo que provoca la urgencia de queerificar los “cómo se hace”! Nuestro reto colectivo es que la tecnociencia queer no es lo suficientemente queer como práctica de investigación y necesita sacarse del medio algunas antroponormatividades. ¿Cómo podemos generar caminos que nos lleven más allá de las narrativas reparadoras o de la utopía benévola hacia una vida más que humana?

En un taller de un día, nos reuniremos temporalmente para indagar juntes sobre el potencial analítico queer de la tecnología microbiana, animal, vegetal, mineral y cosmológica, situándonos en estas escenas mundanas y seductoras — tomaremos el taller como una invitación a considerar estas labores e imaginar una vida colectiva diferente. Reflexionaremos sobre las posibilidades y limitaciones de la informática; y tomaremos en serio las fuerzas afectivas de máquinas y animales no humanos. Nos preguntamos ¿cómo podríamos desplegar teorías queer que se refieren lesiones no sólo a personas sino a conjuntos más que humanos para considerar los daños compartidos por humanos y no humanos? ¿Qué modos nos llevarían más allá de las narrativas reparitivas o del utopinaísmo benévolo hacia una vida más que humana?

Buscamos dotarnos de un “hacer” queer en entornos computacionales siniestros y en lugar de centrarnos en el co-florecimiento de seres humanos y no humanos, proponemos prestar atención a los daños, lesiones, sufrimientos y limitaciones que se imponen a las posibilidades de la vida y que se producen a través de la informática y las tec nociencias. Si nos centramos en una genealogía de lesiones en los estudios queer, ¿podemos reconocer la voluntad de investigar aspectos más oscuros de la experiencia? ¿Cómo podríamos redirigir las fricciones de la tecnociencia queer como algo que se relaciona con la poderosa negatividad de queer como una forma de política punk en lugar de un límite establecido o centrarse en las prácticas sexuales de cuerpos ontológicamente seguros y esencialmente fijos? Este taller se propone, por tanto, como una composición colectiva de “cómo hacer” investigación parcialmente reparadora, ¡¡sin garantía!!. El taller será absolutamente dependiente de los daños y dificultades metodológicas que cada participante traiga consigo.

Este taller es Anti-Copyright Sucederá en inglés

Damaged lake.jpg

[ENG]

As genetically engineered organisms “designed” as computer components are enrolled into environmental becomings of remediation, and our wild fantasies of (micro)bio-analytics generating lively capital proliferate, technoenvironmental entanglements and their political fictions are invoking practices at a worldmaking scale. Envirocomputing and its production of new ecological arrangements stretches far out beyond the lab –exploiting intensively the lively labours and frictions of nonhuman animals and organisms through ever-accelerating affective, semiotic and material practices.Our co-compositions/becoming-with both the internet and other digital informational networks and/or devices are ever more entangled strongly in our situated nonlocal “we”s. These scenes exploit nonhuman organisms to sustain particular modes of living, however these exploitations also create opportunities for reparations and for creative contestation–provoking an urgency to queer the how-tos! Our collective challenge is that queer technoscience is nowhere near queer enough as a research practice and needs some anthronormativies radically taken apart from itself.

In a one-day workshop, we will gather temporarily to wonder together about the potential queer analytics of microbial, animal, plant, mineral, cosmological technoscience, situating ourselves in these mundane and alluring scenes– as an invitation to consider these labours and imagine a collective life otherwise. We will ponder the possibilities and limitation of informatics; and will take seriously the affective forces of nonhuman animals and machines. We ask how might we extend queer theories that concern personal injury into more- than- human ensembles in order to consider the damages shared by humans and nonhumans? How can we generate ways that take us beyond reparative narratives or benevolent utopianism towards more-than-human life?

We look to provide ourselves with a queer “doing” within sinister computed environments and instead of focusing on a co-flourishing of humans and nonhumans, we propose that we might pay attention to the damage, injury, harms and constraints placed on the possibilities of life and brought about through informatics/technosciences. If we focus on a genealogy of injury in queer studies, can we recognise a willingness to investigate darker aspects of experience? How might we reroute the frictions of queering technoscience as something that engages with the powerful negativity of queer as a form of punk politics rather than an established boundary or focus on sex practices of ontologically secure essentially fixed bodies . This workshop is hence proposed as a collective how-to composition for partially reparative research – without guarantee!! . Absolutely dependant on the harms and methodological difficulties that each participant brings with her.

This workshop is Anti-Copyright It will happen in English


--Frozenembryos-520157312.jpg

[CAT]

A mesura que els organismes genèticament modificats “dissenyats” com a components informàtics s’inscriuen en els esdevenirs ambientals de la remediació, i proliferen les nostres salvatges fantasies de (micro)*bio-analítica generant capital viu, els tripijocs tecno-ambientals i les seves ficcions polítiques estan invocant pràctiques a l’escala del “fer-món”. La computació ambiental i la seva producció de nous arranjaments ecològics s’estén molt més allà del laboratori -explotant intensivament les labors vives i les friccions d’animals i organismes no humans a través de pràctiques afectives, semiòtiques i materials cada vegada més accelerades-. Les nostres co-composicions/esdevenirs tant amb internet com amb altres xarxes i/o dispositius digitals s’embullen cada vegada més en els nostres “nosaltres” no-locals. Aquestes escenes exploten organismes no humans per sostenir maneres particulars de vida; no obstant això, aquestes explotacions també creen oportunitats per a reparacions i per a la impugnació creativa – el que provoca la urgència de queerificar els “com es fa”! El nostre repte col·lectiu és que la tecnociència queer no és prou queer com a pràctica de recerca i necessita treure’s del mig algunes antroponormativitats.

En un taller d’un dia, ens reunirem temporalment per indagar plegades sobre el potencial analític queer de la tecnologia microbiana, animal, vegetal, mineral i cosmològica, situant-nos en aquestes escenes mundanes i seductores — prendrem el taller com una invitació a considerar aquestes labors i imaginar una vida col·lectiva diferent. Reflexionarem sobre les possibilitats i limitacions de la informàtica; i prendrem seriosament les forces afectives de màquines i animals no humans. Ens preguntem com podríem desplegar teories queer que es refereixen lesions no només a persones sinó a conjunts més que humans per considerar els danys compartits per humans i no humans? Com podem generar camins que ens portin més enllà de les narratives reparadores o de la utopia benèvola cap a una vida més que humana?

Busquem dotar-nos d’un “fer” queer en entorns computacionals sinistres i en lloc de centrar-nos en el co-florida d’éssers humans i no humans, proposem parar esment als danys, lesions, sofriments i limitacions que s’imposen a les possibilitats de la vida i que es produeixen a través de la informàtica i les technociencias. Si ens centrem en una genealogia de lesions en els estudis queer, podem reconèixer la voluntat d’investigar aspectes més foscos de l’experiència? Com podríem redirigir les friccions de la tecnociència “queer” com alguna cosa que es relaciona amb la poderosa negativitat de queer com una forma de política punk en lloc d’un límit establert o centrar-se en les pràctiques sexuals de cossos ontològicament segurs i essencialment fixos? Aquest taller es proposa, per tant, com una composició col·lectiva de “com fer” recerca parcialment reparadora, sense garantia!!. El taller serà absolutament depenent dels danys i dificultats metodològiques que cada participant porti amb si mateixa.

Aquest taller és Anti-Copyright Succeirà en anglès

Cosmicrays1.gif

+ info -> https://hangar.org/en/recerca/noticies/workshop-collaboratiu-amb-helen-pritchard-jara-rocha-i-laura-benitez/